Biografia
Nascut a Barcelona el 1965, inicià estudis de llenguatge musical i harmonia amb el seu avi (Josep Baiget), guitarra clàssica amb diversos professors (Jordi Belza, Mariano Capella, Guillem Pérez-Quer, William Waters, Danielle Kassner), música moderna (Joan Munné, Xavier Prats) i flamenc (Manuel Castilla). Tanmateix, ha sigut explorant per compte propi com ha desenvolupat un llenguatge musical personal enfocat a la improvisació.
Nguyên Lê afirma que un músic ha de ser ell mateix al màxim quan toca. Això és el que jo pretenc, assumint humilment que no sóc res més que això, però tampoc no menys.
Nguyên Lê afirma que un músic ha de ser ell mateix al màxim quan toca. Això és el que jo pretenc, assumint humilment que no sóc res més que això, però tampoc no menys.
Em sotmeto amb devoció al ritual del concert, esperant poder experimentar un estat d'alliberament a través de la música que, segons Keith Jarret, ni tan sols els músics més grans aconsegueixen més que per uns breus instants cada vegada.
Això que faig és jazz, sempre des d'una concepció oberta i integradora d'allò que jazz pot significar. En paraules de Bill Frisell, una manera de vincular-se i transformar allò que ens envolta. Però també música progressiva, entesa com a música oberta "sense regles ni límits". I, més encara, contemporània: música sempre nova, creada en el present per a ser contínuament transformada en el futur.
